Sen’s ha mort l’avi Pep.
I se n’ha anat silenciós,
com ell sempre havia fet.

I mai més el veurem, l’avi,
i no el sentirem més.
No hi serà quan jo torni,
i no s’ha mort a l’hivern.

I sen’s ha mort l’avi vell,
i no el vull veure al taüt,
i no vull que no hi sigui,
que no el vull veure abatut.

I no vull que s’en vagi,
no vull tindre’l tan lluny,
oh, avi, no vull que acabis
avui, ara, tan just…

I sen’s ha mort l’avi Pep.
La puta Mort se l’ha endut.
I s’ha mort l’avi noble,
l’avi estrany, desconegut.

No vull que t’en vagis , avi.
No vull sentir-te tan lluny,
vull cridar-te, plorar-te…
I avui, ara, no puc.

I sen’s ha mort l’avi Pep…

Barbastro, a 28 de juny de 1991

A el meu avi.
L’avi noble.
A el meu avi tossut.